11.1.18

Desxifrar


Les lletres àrabs, com totes les grafies diferents de la pròpia, exerceixen certa fascinació (hi ha qui fins i tot se'n tatua). Aquesta foto (ja té temps) és de la façana del taller del cal·lígraf Sadik Haddari a Asila. Les decoracions de la paret són lletres. No és que siguen fàcils de llegir: aquests estils mai no ho són, ni tan sols per als nadius que en saben molt (excepte, òbviament, quan es tracta d'alguns versets de l'Alcorà molt coneguts que es poden intuir). Vostè se n'havia adonat, que eren lletres?

Quan servidora va anar a la Alhambra de Granada per primera vegada, ni tan sols em va passar pel cap que els dibuixos de les parets eren lletres. Molt menys, que eren lemes, frases i versos (religiosos i no). En la segona visita (vint anys després), vaig recórrer el monument durant hores i hores sense amollar la guia Leer la Alhambra*, que ja duia mig estudiada.

Entremig d'aquests dos viatges, recordo perfectament la primera vegada que vaig entendre espontàniament un cartell en àrab, fora de classe. Va ser a Tunis, dalt d'un autobús: خروج ('eixida'). Instintivament, vaig buscar l'altre a l'altra porta: دخول ('entrada'). És molt difícil d'explicar. Suposo que és com el moment que un xiquet de quatre o cinc anys descobreix, que m i a fan ma, i que ma i ma fan mama, i que tot plegat, allò vol realment dir sa mare. D'adults no ens en recordem, però és realment una revelació, l'entrada en un altre món, abstracte, que fins aleshores no existia.

L'àrab ensenya molt més que àrab. Molt sobre la pròpia llengua, sobre el procés d'aprenentatge, sobre que no hi ha una direcció correcta d'obrir els quaderns... Però això seria matèria d'un altre apunt.

Encara que resulte difícil de creure, tot i viure al Marroc, ja fa temps que el tinc una mica abandonat (I com es perd, amb la manca de pràctica!). Però no llegir novel·les no vol dir no entendre els avisos i els cartells. La majoria dels estrangers que conec ací no parlen àrab, i alguns en parlen una mica, però no el llegeixen. òbviament, no tothom té temps, o interès, d'estudiar àrab. De vegades pregunten què vol dir açò o allò; coses tan importants com prohibit pasar. O, amb cotxe, ho tenen una mica difícil per llegir les senyals (la majoria encara està en alfabet llatí, però la que interesa, mai). Se'm fa estrany haver de recordar que, als carrers de Tetuan, són mig analfabets i ni tan sols se n'adonen.

-----
*Per si a algú l'interessa el llibre:

4.1.18

"Es diccionaris* són plens de paraules gratis i certes" (16)

Tàrrafa
'tenyir-se el cap dels dits'


Reconforta molt saber que al diccionari hi ha les paraules que un dia necessitarà. No se sap mai.


---
*Del Dicionari Àrab-Català de Margalida Castells i Dolors Cinca (Enciclopèdia Catalana, 2007)

25.12.17

Què passa amb les motos?

ممنوع وقوف الدراجات وشكرا
Prohibit aparcar motos, gràcies
Per alguna estranya raó, cada vegada que al Marroc hi ha un cartell prohibint fer alguna cosa (aparcar, pescar, foc, fumar...), hi ha algú, immediatament al costat o baix del cartell, fent-ho.

Ara, és més difícil quan es prohibeix que les motos d'aigua vagen... per la carretera?!?



21.12.17

"Es diccionaris* són plens de paraules gratis i certes" (15)

zàraqa - iàrzuqu, iàrziqu
'defecar (ocell)'

*Com el Dicionari Àrab-Català de Margalida Castells i Dolors Cinca (Enciclopèdia Catalana, 2007)

(Paraules gratis)

18.12.17

Habiba | Dos problemes

Segons Habiba, ara mateix hi ha dos problemes grossos a Tetuan:

La gripi

La causa ja la sabem: la manca de pluja (encara que ha estat plovent intermitentment, aquest cap de setmana). I la conseqüència és inexorable: tothom, a totes les cases, ha de caure malalt, un darrere de l'altre.

Per sort, però, també tenim el remei: un got de llet amb xocolata Maruja i gitar-se a dormir després de dinar. En realitat, Habiba aplica aquest remei a quasi tots els seus problemes...




La fauda (الفوضى). O siga, el caos. 

Provocat per la nova ordenança que prohibeix vendre al carrer.

Si ha estat darrerament a Tetuan, sabrà que el número de paradetes, en els darrers anys, havia augmentat fins l'infinit. Res a veure amb els top manta dels quals ens queixem al nostre país, eh? Si pot, imagine quatre vegades més parades a cada carrer i carreró del centre de la ciutat (a banda de la medina, és clar). Els que ens han visitat fa poc ja saben de què parlem. Doncs les autoritats han decidit acabar el problema de soca-rel: totes fora, sense excepcions. No ha estat una decisió tan espontània com sembla, ja que feia temps que estaven construint tres grans mercats a la ciutat. Però ací sí que hi ha dos problemes: estan molt lluny del centre i, a banda, els milers de persones que venen al carrer no poden pagar-s'hi un local de cap manera, per facilitats que hi donen.

Fa una setmana que cada dia hi ha protestes, que sentim des de casa. És una incògnita com acabarà tot plegat. Segurament, com ha passat amb altres polèmiques municipals, s'arribarà a una situació de compromís que no acontentarà ningú, i anar fent. De moment, pràcticament no es pot comprar verdura ni peix en tot el centre. Els preus han pujat de cop, també. El que diu Habiba: Ruina, ruina!

La fauda, segons ella, només pot acabar en més ruina. En forma de batalla campal, per exemple. I tots els que no siguen policies seran els que pitjor se'n sortiran... si se'n surten.

Aquesta dona sempre ens anima d'allò més. 

11.12.17

El far de Malabata


El far del cap de Malabata és l'altre far de l'estret de Gibraltar. Una mica com el germà menut del far del cap Espartel. Si aquell té més de 150 anys, aquest encara no ha arribat al centenari: fou construït i posat en marxa el 1924.

Es troba a la mateixa distància de Tànger (15 km un, 16 l'altre). Però, a diferència del d'Espartel, ací no hi ha autobusos de turistes, ni venedors de penjollets. No està de moda, vaja.


I no és pel cartell que prohibeix l'entrada, del qual, com sempre, ningú no en fa cas. La torre en sí, ja és una altra cosa. Com tots els fars al Marroc, és zona militar. O siga: poca broma.


Tampoc és una torre molt impressionant: 15 metres. L'altura des de la mar, 75. I li falta una capa de pintura, o dues. Potser l'any 2024, si encara segueix dempeus...


Però, si no hi ha molts visitants estrangers, sí que n'hi ha de marroquins. El diumenge per la vesprada tot de famílies de Tànger s'hi acosten per respirar (perquè, a Tànger, ja no s'hi respira). Alguns fan pícnic, amb aquell estil d'ocupar mitja esplanada. Fins i tot, si no té pressa, els de la caseta d'uralita li poden preparar un tagín. 


Entre setmana és molt més tranquil (fins que acaben les urbanitzacions de la vora... Ai!). Només, ací i allà, algun home pren un cafè molècula a molècula, com saben fer-ho ací, mentre observa l'intens trànsit de barques, o Europa a l'altra banda. Qui sap què pensa.

Més fotos:

4.12.17

Tetuan és cosmopolita | Els països àrabs

Aràbia
(sala de te)

Beirut
(cafeteria)

Doha
(cafè)

Emirats
(electrònica)

Emirats
(decoració)

Jerusalem
(autoescola)

Jerusalem
(mobles)
Jerusalem
(farmàcia)

El Magreb àrab
(supermercat)

El Xam
(xauarma i pizza)

27.11.17

"Es diccionaris* són plens de paraules gratis i certes" (14)

Mi'khar, plural: Maakhiru
'palmera que fruita a l'hivern'


La pregunta és: quantes paraules hi ha en àrab per a palmera i dàtil?


---
*Aquesta, del Dicionari Àrab-Català de Margalida Castells i Dolors Cinca (Enciclopèdia Catalana, 2007)

23.11.17

20.11.17

Habiba | L'apocalipsi

Es veu vindre, del terrat estant.

Dilluns passat, Habiba estava afònica. De fet, mig Tetuan estava afònic, per culpa de la festa de dissabte, que va durar tota la nit. Amb tanta gent pel carrer fent soroll, no podia ser una boda. Llavors, l'altra (única) raó per fer festa: el futbol. Resulta que el Marroc es va classificar per a la Copa Mundial de Futbol. I, més important encara: Algèria, no

Però, no: Habiba no és del futbol. 

—Això és que et va agafar l'aire —vaig dir. Perquè, ja ho sabem: l'aire té la culpa de tot
—No. És la pluja —va dir Habiba.
—La pluja? Però si fa mesos que no plou!
—Per això. Tot està malalt. Estan els arbres malalts; els corders, malalts; les muntanyes, malaltes...
—Ah.
—I les persones, malaltes també.
—...
—Espero que Nostre Senyor sàpiga quan ha de fer ploure. O ens morirem tots.

Un bonic començament de setmana.

13.11.17

Tren Ceuta-Tetuan

Estació de Castillejos, ara un centre municipal amb diversos usos

El 8 de juny de 1901 va aparèixer un article de José G. Sobral a la Gaceta de los Caminos de Hierro sobre la necessitat d'una línia de tren que unís Ceuta i Tetuan:
Hace falta, es necesario que Ceuta sea la puerta de entrada en Marruecos para España, y que se piense que esto se conseguirá haciendo cuanto antes el ferrocarril a Tetuán. [...] Un día grande para la política de España en Marruecos, será aquel que al abandonar el vagón del tren en Algeciras, sea para meterse á los pocos minutos, en el de Ceuta para Tetuán.
Estació de Cabo Negro, abandonada

Es va acabar inaugurant el 17 de març de 1918, amb l'idea d'enllaçar-la amb el ferrocarril Tànger-Fes. Però el 1958, dos anys després de independència, es va tancar. I encara avui, aquesta connexió no existeix. Des de Tetuan, si es vol agafar el tren cap al sud, cal anar amb autobús fins Asila o Tànger.

Horaris de 1927

El traçat era de 41 km, i hi havia 9 estacions. En un principi tenia un us militar, però aviat es va obrir a passatgers i a mercaderies. L'any 1927, es podia agafar el tren a Tetuan a les 8:13, i plantar-se a Ceuta a les 9:24. Avui dia, tal com (no) funciona la frontera, anar de Tetuan a Ceuta en poc més d'una hora és impossible. Si té molta, molta sort... un parell d'hores.

Túnel del tren a Rincón; ara hi passen cotxes
Les instal·lacions ferroviàries han tingut destins diversos. Moltes ja no existeixen, però d'altres s'han restaurat, o estan a l'espera d'un projecte de reutilització. L'edifici més espectacular és l'antiga estació de Tetuan. La va dissenyar Carlos Óvilo Castelo, aleshores arquitecte municipal de la ciutat, i autor de molts edificis de l'eixample o ciudad española.




Després de molts anys de deixadesa, el 2012 es va inaugurar com a Centre d'Art Modern i Contemporani de Tetuan. Amb horaris peculiars (o inexistents) i contingut discutible, però no deixa de ser una visita interessant. Darrerament sembla que s'ha espavilat una mica i hi ha més exposicions i activitats.